LEITMOTIV
En la música, el leitmotiv és una melodia o seqüència tonal curta i característica, recurrent al llarg d'una obra, sigui cantada (com en l'òpera) o instrumental (com una simfonia). Per associació, se l'identifica amb un determinat contingut poètic, i fa referència a ell cada vegada que apareix. Així, una determinada melodia pot simbolitzar a un personatge, un objecte, una idea o un sentiment.
Aquí podem sentir una peça de la bso del señor dels anells, que cada cop que se sent es pot relacionar amb la comarca, lloc on viu el protagonista de la triologuia.
Aquí podem trobar laa escena final del Código da Vinci on hi ha música incidental.
En la música, el leitmotiv és una melodia o seqüència tonal curta i característica, recurrent al llarg d'una obra, sigui cantada (com en l'òpera) o instrumental (com una simfonia). Per associació, se l'identifica amb un determinat contingut poètic, i fa referència a ell cada vegada que apareix. Així, una determinada melodia pot simbolitzar a un personatge, un objecte, una idea o un sentiment.
Aquí podem sentir una peça de la bso del señor dels anells, que cada cop que se sent es pot relacionar amb la comarca, lloc on viu el protagonista de la triologuia.
LA MÚSICA INCIDENTAL
Música incidental o música d'escena és la música que acompanya una obra teatral, un programa de televisió, un programa de ràdio, una pel·lícula, un videojoc i altres formes que no són en principi musicals. El terme és menys freqüentment aplicat a la música de cinema, ja que a aquesta se li crida més sovint música cinematogràfica o banda sonora.
La música incidental és amb freqüència "música de fons", i crea una atmosfera per a l'acció. Pot incloure obres que agreguin major interès al públic, per exemple obertura, o música que s'interpreti entre els canvis d'escena. També pot requerir músics que la interpretin en viu a l'escenari.
Aquí podem trobar laa escena final del Código da Vinci on hi ha música incidental.
LA MÚSICA DIEGÈTICA
En les pel·lícules, s'anomena sovint so diegètic, a tot allò que formi part de la narració. D'aquesta manera, si un dels personatges està tocant algun instrument musical, o reprodueix un disc compacte, sona la ràdio, hi ha una orquestra etc... el so resultant és diegètic. Per contra, si la música de fons no és escoltada pels personatges, se li denomina extradiegètica.
Aquí podem trobar un exemple de música diegètica de la pel·licula Pulp fiction:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada