Free cinema

L'actualitat del nouvelle vague francés i la recció contra l'artificialitat narrativa de Hollywood, van fer que l'indústria cinematogràfica britànica comencès a renovar-se, impulsant escriptors realistes com John Osborne, creant una corrent basada en el realisme social britànic a finals dels anys 50, el free cinema, de la que actualment encara en queden restes.

Aquesta tendència era defensada per importants crítics de revistes com "Sequence", per autors teatrals com Tony Richardson (productor de la BBC de 1952 a 1955). Aquest autor, i un altre dels fundadors de "Sequence" van escriure articles i rodar documentals i pel·lícules amb missatges clars i directes, com Sábado noche domingo mañana (1960) oMomma don't allow (1952-55)

Aquesta corrent realista i crítica ha deixat una marca en molts autors de cinema britànic, sobretot en els anys 80, amb directors com Ken Loach i Steven Fears.

Momma don't allow

El Cómic

CINÉMA VÉRITÉ

El cinema de realitat (o cinéma vérité) és un estil de cinema que va començar com una reacció europea cap al sistema clàssic de fer pel·lícules. Les característiques d'aquest corrent cinematogràfic provenen del documental, i més específicament, dels documentals rodats amb càmera portàtil i un equip de so sincronitzat. Per aquesta raó, la tendència que comentem deu molt al desenvolupament tecnològic que es va donar al llarg de la dècada dels seixanta en el segle XX. El disseny d'equips de filmació més petits i manejables va ser indispensable perquè els documentalistes ampliessin el seu marge de maniobra i, alhora, desenvoluparan un estil narratiu capaç d'influir en els cineastes dedicats a la ficció. Òbviament, els teòrics del nou estil van reclamar l'herència d'un cineasta soviètic, Dziga Vertov, que anys enrere havia plantejat aquesta eficaç metàfora que es va anomenar Cinema-Ull, per identificar ambdós conceptes.

El cinema de realitat subministra similars tipus d'il·lusió cinematogràfica que es troben en els clàssics de Hollywood, però que a causa d'un relaxament dels lligams entre el seu estil i els aspectes narratius permet un realisme subjectiu augmentat i expressivitat autorial.

En la forma clàssica de Hollywood, la pel · lícula és dictada per la narrativa, cada cosa que passa en una pel · lícula clàssica se suposa que fa avançar la narrativa. Tots els personatges presentats són agents causals en la narrativa, i els clàssics són saturats amb imatges redundants, expressions verbals o símbols per obtenir el missatge a través de l'espectador. Això pot ser com una construcció artificial de la realitat, ja que res que no ajudi l'espectador a entendre clarament el que està passant serà inclòs en la pel · lícula. El cinema de realitat rebutja això per irreal i tendeix a presentar personatges i situacions de la vida real on les coses que passen no sempre tenen un missatge o propòsit clar, i que en canvi és gandul i misteriós. Per tant, el cinema de realitat no es preocupa per explicar clarament la manera com cada cosa encaixa correctament.

El cinema bèl.lic

El tema principal del cinema bèl·lic son les guerres i tota la historia que comporta. Més tard es van adonar de que el cinema era un mitjà que podia arribar amb rapidesa a un gran grup de gent, aixi doncs, el cinema va ser una eina pels governs i els seus serveis de propaganda.

Aquesta corrent es va utilitzar a la guerra civil espanyola, per motivar la moral dels soldats o per distribuir les doctrines de cada bàndol. També es va utilitzar a la IIGM, però aquesta vegada van decidir exportar aquesta idea als EEUU, Hollywood amb una intenció publicitaria. 

El cinema bèl·lic als EEUU fa que es creïn pel·lícules amb l'objectiu de ser motivadores per a les tropes, amb una gran quantitat de missatges publicitaris. Es representava al soldat americà com un heroi del país que combatia contra les forces enemigues

Una vegada acaba la IIGM el cinema bèl·lic perd força, potser perquè ja no es necessita motivar als soldats. No és fins als anys 60 quan una productora decideix fer tornar aquest estil a les grans pantalles, tornen a veure al protagonista com un heroi convençut de la bondat de les seves creences i convençuts de que fan el bé. Aquest ressorgiment te molta fama cap als anys 80.

Als 90, aquest cinema deriva a un altre estil molt semblant. Ja no es descriu com eren les batalles, com es guanyaven les guerres amb autèntics herois, etc. Això deriva a parlar únicament del propi soldat com a persona, amb els seus sentiments, pors i un munt de dubtes morals sobre les seves accions a la guerra. S'aprecia perfectament les conseqüències que comporta la guerra i intenta deixar un gust no molt agradable de la guerra a l'espectador.

Fitxa de la pelicula

PROFESSOR LAZHAR

Direcció: Philippe Falardeau.
Intérprets: Mohamed Fellag, Sophie Nélisse, Émilen Néron, Danielle Proulx, Seddik Benslimane.
Génere: drama.
Duració: 94 minutos.
País: Canadà,2011


- ANÀLISI NARRATIU
A Montreal, una mestra d'escola primària es suïcida. Bachir Lazhar, un immigrant algerià, va ser contractat ràpidament perquè la substituís tot i que encara s'estava recuperant d'una tragèdia personal. Ell arriba a conèixer als seus alumnes tot i la diferència cultural evident des del primer dia de classe i de la seva dificultat per adaptar-se a les limitacions del sistema escolar. A mesura que els nens tracten de superar el suïcidi de la seva antiga mestra, ningú a l'escola és conscient del dolorós passat d'en Bachir, o de la seva precària condició de refugiat. La seva dona,que era professora i escriptora, va morir juntament amb la seva filla i el seu fill en un atac incendiari. Els dos nens protagonistes, que són els que veuen la mestra morta, intenten superar aquest incident amb l'ajuda del professor. La nena protagonista culpa el nen ja que pensa que aquest n'era el culpable, degut a un conflicte entre ell i la mestra uns mesos abans. Aquest respon amb violència fins que acaba explotant i desfogant-se.

- ANÀLISI TÈCNIC O FÍLMIC
Durant tota la pel·lícula podem veure diferents plans, des de tancats fins a oberts, expressius i descriptius. Podem destacar dos moments on els plans tenen una funció molt clara: per exemple, a l’inici veiem un plà detall de la porta de la classe, amb un vidre que rencuadra la professora que es suicida. També són molt interessants els primers plans dels nens de l’escola, quan es fan la seva foto individual, ja que miren directament a la càmera i trenquen la barrera amb els espectadors, donant més vercemblança.

El punt de vista predominant és el subjectiu, reforçant l’importancia de conèixer els personatges. Com que dos dels protagonistes són nens, la càmera té una visió a la seva alçada.

Per augmentar la sensació de estar junt amb els protagonistes, els moviments de la càmera també ens volen apropar el màxim a la realitat utilitzant la tècnica del steadycam. Aquest recurs es dóna quan la càmera es troba agafada al cos o a la mà, formant part de l’escena com la resta de personatges. També la trobem combinada amb un petit travelling a l’inici, a l’alçada de la vista del nen.

La ciència ficció

La ciència-ficció és un gènere de ficció molt ampli on els relats sovint ens presenten l'impacte d'avanços científics i tecnològics, presents o futurs, sobre la societat o els individus, acompanyat d'aventures i de situacions emocionants i increïbles. Com acostuma a passar amb altres gèneres, la ciència-ficció pot incorporar tot tipus de característiques d'altres disciplines. Si hem de buscar allò que la fa diferent dels altres i la constitueix com a quelcom a part, això seria l'especulació amb elements del món actual, projectant-los en un futur més o menys proper. Això, òbviament, requereix una anàlisi de la situació inicial de la qual es parteix, i una reflexió sobre la possible evolució de les coses. Es podria dir que el que la diferencia del gènere de fantasia és que en aquesta es poden canviar tants elements de la realitat com es vulgui, mentre que en la ciència-ficció es tendeix a canviar-ne un, i fer una hipòtesi de com seria amb aquest factor diferent. Si haguéssim de definir aquest gènere amb una pregunta, aquesta seria: què passaria si...?

El seu nom deriva d'una traducció incorrecta del terme en anglès, ja que la traducció correcta seria ficció científica. Si bé molts experts opinen que hauria d'utilitzar-se aquesta última, no obstant això s'utilitza la primera forma quasi en exclusiu.

Anunci bo

1.Datos Generales
a) ¿Qué producto se anuncia? Una cerveza que és diu Carlton Dralight.
b) Describir el anuncio enumerando los elementos que lo componen, en el orden que os hayan llamado la atención. Molata gent esta agrupada per colors de manera que formen una persona i uns altres una cerveza, i l'anunci tracta sobre la guerra de que la cerveza vol entrar dintre la persona.
2.Imagen
a) ¿Qué tipos de planos abundan? Plans generals són els que més hi ha.
b) ¿Son planos sueltos, o se cuenta alguna historia? És va explican una história.
c) ¿Se utilizan trucos y efectos especiales? S'utilitzen a les persones agrupedes per un tipus determitat de color per donar forma a un objecte o cosa.
d) ¿Cómo es el ritmo de sucesión de imágenes? Comença amb un ritme normla però es va incrementat fins a arrivar a ser ràpid.
e) ¿Desempeña el color un papel importante en el anuncio? Si, ja que donen un efecte de que la persona es completament vermella, en canbi en la cerveza te més d'un color.
f) ¿Cómo es la imagen en general? (Iconicidad, originalidad etc.) És bona, han utilitzas de paisatje una montanya molt tipica de les zones on es feien guerres i dona més realitat al anunci.
g) ¿Qué figuras retórias visuales aparecen? No hem trobat cap.
h) ¿Qué función cumplen los signos icónicos?
i) ¿Aparecen personajes conocidos? Si es así, ¿por qué creéis que aparecen? No
j) ¿Proporciona la imagen suficiente información sobre el producto? Si, és refereix a que la batalla es guanyada si prens la cerveza anunciada.
3.Sonido
a) ¿Aparecen diálogos, alguien nos habla directamente, se oye la voz en off? Els personatjes canten la canço que apareix i al final surt les lletres del eslogan.
b) ¿Aparece texto escrito? Si es así, ¿son frases largas, cortas, palabras sueltas, etc.? Les lletres que pareixen simplement són els substituls de la lletra de la canço i l'eslogan.
c) ¿Se utiliza un lenguaje sencillo, técnico, alguna jerga. etc.? No parlen, només canten la canço.
d) ¿Qué dice el texto -hablado o escrito- del producto anunciado? Diu: ''made from beer'' vol dir feta de cerveza. La canço va dient que és un gran anunci el de Carlton Dralight, el mateix anunci diu que és un bon anunci.
e) ¿Cuántas veces se repite el nombre del producto? El podem veure dos vegades, però en la canço el diuen una vegada.
f) ¿Se utiliza un eslogan? ¿Cuál? Si, Feta de cerveza.
g) ¿Qué recursos retóricos se emplean -fónicos, sintácticos, semánticos. pragmáticos-? Fónics i sintàctics.
h) ¿Existe algún sonido o palabra especial que sirva para llamar la atención? No paren de repetir que és un bon anunci.
i) ¿ Hay silencios? Si es así, ¿por qué creéis que se utilizan? No ni han.
j) ¿Tiene música? ¿Sirve sólo para acompañar (fondo), o es un elemento importante del mensaje?  Si hi ha, és dels elements més importants en aquest anunci.
k) ¿Existe una relación directa entre la imagen y el sonido -palabra, música-? Durant tot l'anunci hi ha aquesta relació.
l) ¿Quién aporta más información sobre el producto, la imagen, el texto o la música? La música.
4. Finalidad del anuncio
a) ¿A quién va dirigido el anuncio? A persones de cualsevol sexe però amb una edad més aprop dels 18 anys.
b) Señalad, en cada caso, los elementos que os hayan ayudado a determinar a quien va dirigido: És una beguda alcholica, per tant, solen consumir aquets tipus de begudes persones majors de 18 o que els hi falti pocs anys per la majoria d'edad.
c) ¿En qué horario se emite? ¿Por qué? Cap a l'hora de menjar, o cap a l'hora on fara més calor, per així que et donguin més ganes per beure cerveza.
d) ¿Se emite en espacios destinados a publicidad, o dentro de un programa? En llocs destinants a publicitat.
e) ¿Qué mundo se representa en el anuncio?
f) ¿Tiene que ver ese mundo con la realidad? ¿Por qué? L'anunci no és real perque això no pasaria un dia normal.
g) ¿Toda la información que se da en el anuncio es veraz? ¿Por qué? Pot ser veritat per a molta gent i per alguns altres que probin una altre tipus de cerveza i agradi més no serà tant veritable.
h) Enumerad los elementos que creáis verdaderos i falsos. L'eslogan és totalment cert, ja que diu que està feta de cerveza.
i) ¿Se respeta la igualdad de sexos, o es un anuncio "machista"? No hi ha masclisme.
j) ¿Hay signos de racismo y xenofobia? Cap.
k) ¿Incita a la colaboración o, por el contrario, es agresivo e incita a competir? L'aunci tracta sobre una batalla però en tot cas una batalla amb la cerveza.

Anunci dolent

http://www.youtube.com/watch?v=XW-IX9TcyLA



Modelo de ficha de análisis de anuncios



1. Datos generales

a) ¿Qué producto se anuncia?
Fincas leon

b) Describir el anuncio enumerando los elementos que lo componen, en el orden que os hayan llamado la
 atención.
1 esta fe per imatges
2 veu en off

2. Imagen

a) ¿Qué tipos de planos abundan?
Només hi ha un pla

b) ¿Son planos sueltos, o se cuenta alguna historia?
Sueltos

c) ¿Se utilizan trucos y efectos especiales?
No

d) ¿Cómo es el ritmo de sucesión de imágenes?


LENTO NORMAL RÁPIDO MUY RÁPIDO

e) ¿Desempeña el color un papel importante en el anuncio?
No

f) ¿Cómo es la imagen en general? (Iconicidad, originalid4 etc.)
Pobre

g) ¿Qué figuras retórias visuales aparecen?
Cap

h) ¿Qué función cumplen los signos icónicos?
Cap

i) ¿Aparecen personajes conocidos? Si es así, ¿por qué creéis que aparecen?
No

j) ¿proporciona la imagen suficiente información sobre el producto?
No

Otras observaciones
Mala qualitat d'imatge.

3. Sonido

a) ¿Aparecen diálogos, alguien nos habla directamente, se oye la voz en of?
Veu en off

b) ¿Aparece texto escrito? Si es así, ¿son frases largas, cortas, palabras sueltas, etc.?
No

c) ¿Se utiliza un lenguaje sencillo, técnico, alguna jerga. etc.?
Sencillo

d) ¿Qué dice el texto -hablado o escrito- del producto anunciado?
Parla del producta dient que és i on el pots trobar.

e) ¿Cuántas veces se repite el nombre del producto?
1

f) ¿Se utiliza un eslogan? ¿Cuál?
millors preus i les millors asegurances,

g) ¿Qué recursos retóricos se emplean -fónicos, sintácticos, semánticos. pragmáticos-?
Fónics i sintàctics.

h) ¿Existe algún sonido o palabra especial que sirva para llamar la atención?
No

i) ¿ Hay silencios? Si es así, ¿por qué creéis que se utilizan?
No

j) ¿Tiene música? ¿Sirve sólo para acompañar (fondo), o es un elemento importante del mensaje?
No

k) ¿Existe una relación directa entre la imagen y el sonido -palabra, música-?
No

l) ¿Quién aporta más información sobre el producto, la imagen, el texto o la música?
el Text ural

Otras observaciones

Aquet anunci és molt senzill i té molt poca originilitat.


4. Finalidad del anuncio

a) ¿A quién va dirigido el anuncio?
Ha persones majors que busquin comprar una casa. Dona igual el sexe.

b) Señalad, en cada caso, los elementos que os hayan ayudado a determinar a quien va dirigido:
Per poder comprar una casa necesites ser major de edad per això va dirigit a aquet public.

c) ¿En qué horario se emite? ¿Por qué?

En horaris propers a les noticies perque és cuan més gent adulta hi ha veien la televisio.

d) ¿Se emite en espacios destinados a publicidad, o dentro de un programa?.
Destinats a publicitat.

e) ¿Qué mundo se representa en el anuncio?
És el mon real.

f) ¿Tiene que ver ese mundo con la realidad? ¿Por qué?
És el mon real perque ens podem trobar el que surt al anunci en la realitat.

g) ¿Toda la información que se da en el anuncio es veraz? ¿Por qué?
Si, perque no diuen res fora de lloc.

h) Enumerad los elementos que creáis
Anunci no te cap aspecte que podem asenyalar falç, tot el que diu és veritat.

i) ¿Se respeta la igualdad de sexos, o es un anuncio "machista"?
No hi ha masclisme.

j) ¿Hay signos de racismo y xenofobia?
No hi ha racisme.

k) ¿Incita a la colaboración o, por el contrario, es agresivo e incita a competir?
No.

Feel the Music guanya el primer premi Can Bassa!!!!!!

Feel the Music

Premis Can Bassa

Exposició a l'aula 0 exprés en un sol dia

L'exposició el MACBA va ser molt soptada ja que ens pensàvem que tindríem tota la setmana per ena fen i vam tenir que corra una mica però en general va enar molt bé. El principi vam tenir problemes per imprimir les fotos, tamber el fet de no tenir l'espai esperat ja k vam tenir que osar les fotos en vertical amb contes de horitzontal.vam tenir que corra per retallar les fotos i mon taro tot, a mes a mes, vam tenir dificultats per penjar els cables.

Aqui tenim fotos, treballant en el MACBA

Valoració del MACBA

Despres de uns deies per pensar del que em estat fent aquetsa setmana, on em apres i molt, per aixo crec que a sigut molt positiu per mi.

El que em estat fen, tallers... Ens a ajudat per els seguents projectes, pero sobretot i crec que lo mes importat tenir molts recursos. Tamber el que fella millorar molt era el fet de estar amb tots els grups a la mateixa sala tot i que era molt petita i no i caviem.

Tacita Dean is a british artist, she was born in 1965. She is one of the YBA (Young British Artists).

Dean uses the coincidences in her works but always with consciously.
The hope is present in all her works because she uses the films for show her point of view of the world. For show it she uses a variety of media and the static camera positions, the sound is very important for her and she recorded separately.
FILM: Is a new experimental filmwork create for Tate Modern's Turbine Hall.
Is a 11-minute silent film projected onto a white monolith.
The screen is a 13-metre slab, like a great stained-glass window, but one that is in constant motion, standing in the puddle of its own projected light and dwarfing those who stand beneath it. Dean's usual landscape format becomes a towering vertical. Film also concerns the Turbine Hall itself, whose far wall rears up in the image, the real end wall hidden in shadow beyond the screen.
Film mixes black and white, flaring tinted colour slabs, interior and exterior shots
A silent movie, Film is a rejoinder to the digital noise of the modern world. It recalls early cinema and experiments with colour, cinema as art abstraction and as home movie, structuralist film and underground cinema.