El tema principal del cinema bèl·lic son les guerres i tota la historia que comporta. Més tard es van adonar de que el cinema era un mitjà que podia arribar amb rapidesa a un gran grup de gent, aixi doncs, el cinema va ser una eina pels governs i els seus serveis de propaganda.
Aquesta corrent es va utilitzar a la guerra civil espanyola, per motivar la moral dels soldats o per distribuir les doctrines de cada bàndol. També es va utilitzar a la IIGM, però aquesta vegada van decidir exportar aquesta idea als EEUU, Hollywood amb una intenció publicitaria.
El cinema bèl·lic als EEUU fa que es creïn pel·lícules amb l'objectiu de ser motivadores per a les tropes, amb una gran quantitat de missatges publicitaris. Es representava al soldat americà com un heroi del país que combatia contra les forces enemigues
Una vegada acaba la IIGM el cinema bèl·lic perd força, potser perquè ja no es necessita motivar als soldats. No és fins als anys 60 quan una productora decideix fer tornar aquest estil a les grans pantalles, tornen a veure al protagonista com un heroi convençut de la bondat de les seves creences i convençuts de que fan el bé. Aquest ressorgiment te molta fama cap als anys 80.
Als 90, aquest cinema deriva a un altre estil molt semblant. Ja no es descriu com eren les batalles, com es guanyaven les guerres amb autèntics herois, etc. Això deriva a parlar únicament del propi soldat com a persona, amb els seus sentiments, pors i un munt de dubtes morals sobre les seves accions a la guerra. S'aprecia perfectament les conseqüències que comporta la guerra i intenta deixar un gust no molt agradable de la guerra a l'espectador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada