Fitxa de la pelicula

PROFESSOR LAZHAR

Direcció: Philippe Falardeau.
Intérprets: Mohamed Fellag, Sophie Nélisse, Émilen Néron, Danielle Proulx, Seddik Benslimane.
Génere: drama.
Duració: 94 minutos.
País: Canadà,2011


- ANÀLISI NARRATIU
A Montreal, una mestra d'escola primària es suïcida. Bachir Lazhar, un immigrant algerià, va ser contractat ràpidament perquè la substituís tot i que encara s'estava recuperant d'una tragèdia personal. Ell arriba a conèixer als seus alumnes tot i la diferència cultural evident des del primer dia de classe i de la seva dificultat per adaptar-se a les limitacions del sistema escolar. A mesura que els nens tracten de superar el suïcidi de la seva antiga mestra, ningú a l'escola és conscient del dolorós passat d'en Bachir, o de la seva precària condició de refugiat. La seva dona,que era professora i escriptora, va morir juntament amb la seva filla i el seu fill en un atac incendiari. Els dos nens protagonistes, que són els que veuen la mestra morta, intenten superar aquest incident amb l'ajuda del professor. La nena protagonista culpa el nen ja que pensa que aquest n'era el culpable, degut a un conflicte entre ell i la mestra uns mesos abans. Aquest respon amb violència fins que acaba explotant i desfogant-se.

- ANÀLISI TÈCNIC O FÍLMIC
Durant tota la pel·lícula podem veure diferents plans, des de tancats fins a oberts, expressius i descriptius. Podem destacar dos moments on els plans tenen una funció molt clara: per exemple, a l’inici veiem un plà detall de la porta de la classe, amb un vidre que rencuadra la professora que es suicida. També són molt interessants els primers plans dels nens de l’escola, quan es fan la seva foto individual, ja que miren directament a la càmera i trenquen la barrera amb els espectadors, donant més vercemblança.

El punt de vista predominant és el subjectiu, reforçant l’importancia de conèixer els personatges. Com que dos dels protagonistes són nens, la càmera té una visió a la seva alçada.

Per augmentar la sensació de estar junt amb els protagonistes, els moviments de la càmera també ens volen apropar el màxim a la realitat utilitzant la tècnica del steadycam. Aquest recurs es dóna quan la càmera es troba agafada al cos o a la mà, formant part de l’escena com la resta de personatges. També la trobem combinada amb un petit travelling a l’inici, a l’alçada de la vista del nen.